ATOPIA. ART I CIUTAT AL SEGLE XXI

Acció, bellesa, capitalisme, consum, política i transgressió són algunes de les paraules que formen part del diccionari del malestar de la nostra cultura. L’exposició Atopia. Art i ciutat al segle XXI reflexa perfectament aquests sentiments que envolten a l’individu d’avui dia.

41 artistes d’arreu del món exposen 168 obres, on volen mostrar l’art dels primers deu anys del segle XXI. A través de la fotografia, l’escultura, la pintura, el vídeo i les instal·lacions, els artistes donen la seva visió de la relació que hi ha entre l’individu i la ciutat, que no és precisament, aquell paradís utòpic que molts s’esperaven.

Thomas Ruff, Carey Young, David LeChapelle o Sergio Belindhón són alguns dels artistes que exposen les seves obres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) del 25 de febrer al 24 de maig. L’exposició està comissariada pel director del CCCB Josep Ramoneda i pel comissari i crític d’art Iván de la Nuez.

Segons Josep Ramoneda, “l’art ha del segle XXI ha tornat en sí mateix deixant enrere les avantguardes. Han tornat les idees estètiques, l’emoció i ho han fet per la via d’una experiència: el malestar urbà”, “es vol constatar un malestar i una voluntat d’anar més enllà”.

Després d’un llarg període de conceptualisme i d’art polític els artistes volen plasmar la desubicació que sent l’home en la ciutat actual, un espai on cada vegada s’hi sent més massificat i insignificant. Per tant, mostren la seva visió de l’agonia universal de l’individu que sobreviu a la metròpoli. L’exposició vol deixar parlar les diferents obres, volen provocar a l’individu alguna reacció emocional. El recorregut d’Atopia no busca una reivindicació o denuncia, es vol mostrar la supervivència de l’individu i la seva resistència davant la urbs.

L’exposició es reparteix en quatre blocs: La ciutat i l’habitant; La ciutat sense habitant; L’habitant sense ciutat i L’apoteosi urbana. Cada un d’ells vol fer reflexionar sobre les emocions i els valors universals, sobre l’individu i la seva soledat.

La ciutat i l’habitant: s’inicia la mostra amb una imatge de l’atemptat de les Torres Bessones de Thomas Ruff, que es desdibuixa a mesura que t’hi acostes. També hi trobem Anothermountainman amb una mostra d’uns edificis a mig construir amb persones immòbils. Són unes imatges on es vol plasmar la disfunció del moment en què ens trobem. En aquest apartat trobem unes obres on es descriu el malestar de l’individu en fort d’una ciutat gens agradable.

A part d’aquests dos artistes, també hi ha obres de Loulou Cherinet, Emeka Okerreke, Mona Vatamanu & Florin Tudor, Carey Young, Tim Eitel, Andreas Gursky i George Osodi.

La ciutat sense habitant: aquí ens trobem obres centrades en la ciutat, aquell espai que esperàvem que fos perfecte i que en realitat no ho és. És un món buit i fantasmagòric.

S’hi troben artistes com Nuno Cera, Baltazar Torres, Montserrat Soto, Carlos Garaicoa, James Casebere, Tiffany Chung i Dionisio González.

L’habitant sense ciutat: tot hi estar envoltats de gent, l’ésser es troba totalment sol; és somnàmbul i està mecanitzat. Tot el que l’envolta li imposa uns límits fins el punt que perd la seva pròpia trajectòria i identitat. Vol mostrar un món on ningú és res, només els que tenen poder. La soledat envolta a cada individu. Això es veu reflexat amb les sorprenents dones d’Oleg Dou i en els retrats cremats de Douglas Gordon.

Danna Schutz, Adrian Paci, Philip-Lorca diCorcia, Enrique Marty, Oleg Dou, Erwin Olaf, Douglas Gordon, Evan Penny, Vanessa Beecroft, Lawrence Lemaoana, Hicham Benohoud i Erwin Wurum són els artistes que composen aquest apartat de l’exposició.

L’apoteosi urbana: aquesta part és més irònica i juga amb conceptes com la violència, la tensió, la frivolitat i l’abundància. David LeChapelle recrea intervencions divines en suburbis i AES Grup crea un tapís beduí amb la Sagrada Família transformada en un temple musulmà.

Els artistes que hi trobem són Alexander Apóstol, Rafael Lozano-Hemmer, Pedro Vizcaino, AES+F, David LaChapelle, Daniel Canogar i Rogelio Cuenca & Elo Vega.

L’última obra de l’exposició és de l’artista indi Vivek Vilasin: L’últim Sopar: Gaza, protagonitzat per dones musulmanes.

Totes aquestes obres que formen Atopia han sorgit de la ciutat actual. L’atmosfera que es viu en aquests moments, ha donat una àmplia temàtica pels artistes. L’individu es troba en un malestar constant que només pot gaudir en soledat. Quant l’espectador surt de l’exposició es troba amb una sensació que és una mescla de sorpresa i fascinació.

CRÒNICA DE COLOR - DOCUMENTACIÓ

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) dóna una visió entre l’individu i la ciutat a través d’”Atopia. Art i ciutat al segle XXI”. 41 artistes d’arreu del món exposen 168 obres, on, a través de la fotografia, l’escultura, la pintura, el vídeo i instal·lacions, mostren la seva visió de l’agonia universal de l’individu que sobreviu a la metròpoli.

El terme “atopia” fa referència a les al·lèrgies i s’ha utilitzat per diagnosticar l’art dels deu primers anys del segle XXI. Mostra el sentiment de malestar de l’individu enfront la ciutat del present, la qual no representa el paradís somiat que ens ofereix l’utopia.

Entre els artistes trobem a David LaChapelle, Philip-Lorca diCorcia, Sergio Belindhón, Oleg Dou o Nuno Cera.

L’exposició es troba al CCCB, c/ Montalegre número 5 a Ciutat Vella, entre el 25 de febrer de 2010 i el 24 de maig de 2010. El centre obre les portes d’11 del matí a les 8 de la tarda i el preu ronda els 4,50€.

http://www.cccb.org/es/exposicio-atopia-33509

http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,124044670_124048621_1_1167249977,00.html?accio=detall

http://www.hoyesarte.com/index.php?option=com_content&view=article&id=3991:atopia-o-como-el-cccb-se-sumerge-en-el-arte-contemporaneo&catid=92:exposiciones&Itemid=378

http://www.avivaveu.com/2010/03/el-cccb-parla-datopia.html

http://www.lavanguardia.es/cultura/noticias/20100224/53894033235/el-cccb-reune-169-obras-para-reflexionar-sobre-el-malestar-del-individuo-en-la-ciudad.html

http://www.elpais.com/articulo/cultura/Muestrario/soledades/elpepucul/20100225elpepucul_2/Tes

ANÀLISI BONES

BONES – Primera Temporada – Capítol Pilot – 1

http://www.megavideo.com/?v=HNGYVTH8

Sinopsis sèrie:

Bones és una sèrie americana que està inspirada en la novel·lista i antropòloga forense Kathy Reich.

L'argument gira a l'entorn de la Doctora Temperance Brennan, una antropòloga forense de gran prestigi que es dedica a trobar proves als ossos de víctimes d'assassinats. D'aquesta manera ajuda a resoldre crims difícils de solucionar juntament amb l'agent del FBI Sheeley Booth.

Resum episodi:

Després de varis mesos d’investigació a Guatemala, la doctora Temperance Brennan torna al laboratori Jeffersonian per estar-hi una temporada. Després que Booth li demani de treballar en un cas del FBI, Brennan ha de identificar uns ossos trobats en un llac. Descobrirà que es tracta d’un crim i que la identitat dels ossos estan relacionats amb un polític d’alt càrrec.

Trama principal:

La trama principal del capítol gira al voltant de la investigació del assassinat dels ossos trobats al llac. Quan descobreixen la seva identitat, i que la noia havia tingut relacions amb un polític, el cas es complica ja que les repercussions poden afectar la carrera del polític i la gent del seu voltant, i per tant, abans d’actuar han d’estar molt segurs de no equivocar-se. Això, juntament amb les pressions polítiques, fa que el crim costi més de resoldre.

Trames secundàries:

En aquest episodi s’inicia una trama secundària que serà el fil de tota la sèrie. Els diferents personatges aniran creant històries que faran que evolucionin com a persones. D’aquesta manera l’espectador anirà coneixent-los i crearà un interès més enllà de la trama principal de cada capítol.

En aquest capítol veiem aquesta trama secundària en la relació que hi ha entre Booth i la doctora Temperance. Veiem que entre ells dos hi ha una relació especial, ja que tot i sent totalment diferents es complementen a la perfecció a la feina. Això obra portes un la relació personal que hi pot haver entre ells dos. També ens mostren com l’amiga de Brennan, Ángela, l’ajudarà a evolucionar i a trobar-se millor entre les persones que l’envolten i que ella no acaba d’entendre.

Ubicació del capítol dins la sèrie:

Aquest capítol és el pilot i per això ens presenten els diferents personatges a part de la dinàmica que tindrà la sèrie a cada capítol: es troben uns ossos, es fa la investigació del crim i acaba amb la resolució.

Els dos protagonistes investigaran conjuntament les proves per arribat a la solució. En aquest primer capítol descobrim que Brennan és una persona molt racional i que li costa comunicar-se amb les persones. En canvi Booth és una persona que li agrada seguir les proves i el seu instint davant les altres persones. Tot i així, veiem com aquests dos pols oposats es complementen a la perfecció i que junts formen un bon equip.

En l’últim minut del capítol ens revelen com la doctora, tant racional i a vegades tancada de ment, vol descobrir com comunicar-se, vol entendre a la gent que té al voltant. Això li suposarà un gran esforç ja que moltes de les coses que ella veu normals, per la gent que l’envolta no ho és i al inrevés.

Personatges:

DR. TEMPERANCE BRENNAN: és el personatge principal de la sèrie. És una antropòloga forense de gran prestigi que treballa ajudant a resoldre casos del FBI. Brennan és una persona molt intel·ligent i aquest fet fa que a vegades la gent que l’envolta no l’entengui. Ella viu en el seu món i sap comprendre molt bé el que ella fa. Però li costa una mica adaptar-se al món que l’envolta ja que no creu en coses que per la majoria de gent són molt normals. Per exemple les tradicions com el Nadal. Ella sempre racionalitza totes les coses i fets que l’envolten, però amb l’ajuda de Booth, Ángela i els demés companys de laboratori aconseguirà comprendre millor la conducta humana.

SHEELEY BOOTH: també és un personatge important a la sèrie. És un agent especial del FBI que investiga casos d’assassinats difícils de resoldre amb l’ajuda de Brennan. Booth li agrada seguir el seu instint, seguir les pistes i preguntar a les persones fins que li diuen la veritat i pot resoldre el cas. Té gran habilitat per la comunicació, competència que li falta a la doctora Temperance. És un home separat i amb un fill, també va tenir una infància dura, fet que el marcarà. Booth ajudarà a Brennan a entendre alguns aspectes de la conducta humana.

ANGELA MONTENEGRO: és una gran amiga de Brennan. En el primer capítol ja es veu com li dóna consells per tal que es pugui comunicar millor amb la gent que l’envolta. Treballa en el Jeffersonian desxifrant el rostre de la gent assassinada. Ha inventat un mètode per representar escenes dels crims, que ajudarà molt a l’equip per resoldre els casos.

DR. JACK HODGINS: també treballa al laboratori. És un expert en insectes i minerals. Li encanta fer diferents experiments per resoldre enigmes dels crims.

ZACK ADDY: és una jove promesa de la medicina forense. És ajudant de Brennan.

DR. CAMILLE SAROYAN: és la cap del departament forense del Jeffersonian. Ella és qui ha de donar permisos per fer experiments, etc.

Evolució personatges dins del capítol actual:

L’evolució clara és la de Brennan ja que ella arriba del seu viatge amb les seves idees súper racionals, creient que amb això sobreviurà a la ciutat. Però se n’adona que perquè la gent li expliqui coses, perquè la gent confiï en ella, ha de donar una mica d’ella mateixa explicant alguna cosa, obrint-se al altres. Potser en aquest capítol no es veu molt clarament, però a l’última conversa, Ángela li dóna el consell de donar una mica d’ella mateixa per tal que els altres també li expliquin coses. En aquesta acció ens mostren com evolucionarà al llarg dels episodis.

Booth també evoluciona ja que al principi del capítol creu que ho pot controlar tot i per això no li preocupa preparar una petita emboscada perquè Brennan no pugui sortir de l’aeroport, i ell hagi d’anar a “rescatar-la”. En el transcurs de l’episodi es veu com ell ajuda a Temperance i es fa càrrec de l’error que comet. Aquí es veu com els dos faran un gran equip i ell comprendrà que Brennan tenia raó en el cas i aprendrà a confiar amb ella.

Tractament audiovisual:

Els colors predominants a aquesta sèrie són força foscos, ja que tot el que està dins el laboratori sempre està gravat amb poca il·luminació. Evidentment que les parts que són a l’exterior hi ha sol i colors més vius, però la sèrie en general hi predomina colors foscos.

Els plans són força tancats per tal de donar proximitat a l’espectador amb el que passa.

El muntatge és força picat, d’aquesta manera es dóna ritme a la sèrie i les converses no es fan avorrides. També crea atenció a l’espectador.

Música:

La sintonia va ser compost expressament per la sèrie i és de The Crystal Method.

Hi ha un moment que Brennan està molt concentrada investigant els ossos. Com representa que està una bona estona (hores), utilitzen la música com a transició. Amb això aconsegueixen que l’espectador capti que hi ha un salt en el temps i crea expectació.

Referències a altres sèries/llibres/filosofia...

La sèrie està basada en la vida i en les novel·les de Kathy Reich, una antropòloga i una novel·lista d’èxit dels Estats Units. La protagonista agafa el nom de la protagonista dels seus llibres: Temperance Brennan o Bones (Huesos). La sèrie no és una adaptació fidel a les seves novel·les ja que hi ha alguns nous personatges i se situa a Washington, D.C. i no a Carolina del Nord.

Reich aparèix a un episodi on Zack defensa la seva tesis davant una junta que l’avalua. Ella encarna el paper de la professora Constance Wright, una antropòloga forense. El capítol en qüestió és Judas on a Pole (Un Judas Crucificado), el número 11 de la segona temporada.

BONES

BONES - Principio y final

Quarta temporada, capítol 26.

http://www.megavideo.com/?v=ADXJTFIH

Bones és una sèrie americana que està inspirada en la novel·lista i antropòloga forense Kathy Reich.

L'argument gira a l'entorn de la Doctora Temperance Brennan, una antropòloga forense de gran prestigi que es dedica a trobar proves als ossos de víctimes d'assassinats. D'aquesta manera ajuda a resoldre crims difícils de solucionar juntament amb l'agent del FBI Sheeley Booth.

Aquest capítol és diferent als altres ja que la Doctora Brennan, l'agent Booth i tots els altres membres de l'equip d'investigació han canviat els seus papers i per tant és un capítol especial (tot i que té a veure amb la trama principal de la sèrie).

VIDEOCLIP

Cançó: KIARA

Grup: BONOBO

Spotify: Bonobo – Kiara

http://www.youtube.com/watch?v=2gdbHpd6vt4&feature=related

Proposta vieoclip:

El videoclip serà tot en blanc i negre per tal de jugar amb els plans de càmera i les imatges. També es vol utilitzar la càmera lenta i la càmera ràpida per donar dinamisme, i es faran força talls ens els plans per fer-ho més amè i diferent (saltant la continuïtat en algun moment, per exemple: el camí del bosc). Es jugarà amb plans no massa ben enquadrats i amb moviments de càmera una mica bruscos en algun moment. La intenció és que “no quedi ben gravat perfectament”.

Començarà amb la imatge de la sortida de sol on es vegi els edificis de la ciutat. Serà a càmera ràpida i per tant es veuran les llums dels cotxes passar ràpidament i el sol apareixerà amb certa rapidesa.

De cop, des de aquest mateix pla, la càmera es mou i s’endinsa a la ciutat (com si anés amb moto).

Aquestes imatges també són accelerades. Hi ha força gent pel carrer. Tots van caminant cap a algun lloc. La càmera observa les persones a mesura que va avançant. De cop es fixa amb una noia que és la única que no es mou. Se la veu pensativa mentre ella està quieta i el món gira al seu voltant (en aquest moment càmera lenta per fixar-nos-hi bé, i quan ja s’està allunyant de la dona torna a accelerar-se). Primer pla d’ella observant (però la pantalla estarà partida per la meitat i un cantó serà com si fos un mirall). Tanca els ulls i anem a negre (com si la càmera també tanqués els ulls). [00’31’’ aprox.].

S’obra la pantalla i ara càmera subjectiva observant un bosc, càmera lenta. Estem mirant amunt: viem les branques dels arbres i alguns troncs dels arbres més alts. Aquest tros és en moviment d’esquerra a dreta i a càmera lenta.

Tall, i es veu un camí d’un bosc. La càmera està col·locada al terra i apareixen unes cames caminant pel camí des de la dreta de la pantalla. (Per què aquest tros no es faci llarg es farà un tall abans d’arribar a mig camí i després es veurà lluny de la càmera entrant al bosc. [00’49’’ aprox.].

Càmera subjectiva i lenta: observant els arbres una altre vegada i de cop sortim a un prat amb flors, i ens fixem amb una que anem a observar-la de més a prop. Es veuran unes mans tocant la flor i com si la oloréssim.

[1’00’’] Tall, i es veurà la noia deixant-se caure al prat per estirar-se i relaxar-se. La càmera l’enfocarà primer de lluny i amb un tall s’hi aproparà. La noia jugarà donant voltes per l’herba... L’última imatge serà d’ella estirada i farà com un remolí.

Aquesta, es fondrà amb una altre imatge de la ciutat [1’20’’ aprox.] on es veurà una persona de lluny, en un carrer solitari, tocant el violí sota un llum (el carrer serà una mica antic, ja serà de nit...).

Tornarem a fer el pla de la noia observant-lo (serà molt similar al del principi). També tancarà els ulls igual que la càmera anirà a negre.

[1’30’’] Amb un tall, es veurà ella donant voltes en el seu eix sota el far. La càmera s’anirà acostant i la rodejarà, observant el que fa. La imatge es dissoldrà una mica i es veurà al mateix temps la imatge de la noia amb els ulls tancats, a poc a poc s’anirà fent nítida. Amb un tall es veurà un pla d’ella, que seguirà donant voltes, però aquesta vegada la càmera estarà situada en un angle contrapicat per tal de crear contrallum.

[2’00’’ aprox.] Es farà un tall i la càmera tornarà a anar per la ciutat observant el que passa pel seu voltant (com que ara ja és de nit, els cotxes a vegades enlluernaran la càmera). Passarem per un túnel fosc on un llum enlluernarà la càmera just al sortir [2’10’’], i quan es torni a la imatge primer es veurà com un remolí una altre vegada (amb diferents velocitats de moviment), i després es veurà el grup tocant la cançó a la terrassa d’un bloc de pisos (es veurà que estan a la gran ciutat, perquè al seu voltant hi haurà més pisos). La càmera s’anirà movent mostrant els diferents membres del grup. La idea es fer-ho d’una manera dinàmica i jugant amb els plans per no fer-ho avorrit. També es dissoldrà, a vegades, alguna imatge de la càmera subjectiva que ja hem utilitzat (exemple: quan observem el bosc o la noia quan dóna voltes sota el llum del carrer).

Acabarà el videoclip amb la imatge de l’home solitari que toca el violí al carrer. Just quan acaba la cançó ell guarda l’instrument i se’n va pel cantó esquerra de la pantalla.